Premis Vila de Martorell 2013

Atenció perquè aquest és el primer, i espero que no l'últim, premi que aconsegueixo!

Em va inscriure el meu pare. 

Estava jo a casa, havia tornat del cole per dinar, quan de sobte vaig sentir el telèfon. Vaig pensar que seria el meu pare, perquè molts cops em truca per preguntar-me que dinaré o que tal ha anat el dia. En una cosa no m'havia equivocat i és que era el meu pare, però quan em va dir que havia guanyat el premi vaig fer salts d'alegria.

La cerimònia va estar molt bé, encara que una mica repetitiva, ja que no paraven de dir el nom dels premis i també perquè primer llegien els premis que hi havia i després els tornaven a llegir perquè sortís el guanyador i donar-li el premi.

Jo pensava que em posaria molt nerviós però després em vaig sorprendre actuant amb naturalitat i comoditat. Per acabar van treure un aperitiu dolç i, encara que jo sigui més de salat, haig de reconèixer que estava bo. Per cert el premi han sigut 110 euros.

Primavera de tapes 2013

Durant una setmana he estat anant a diferents bars amb el meu pare. 

La primavera de tapes es un event en que un grup de bars i restaurants decideixen vendre per 2 euros una tapa amb una beguda. Hem anat a varis bars i he vist des de tapes molt poc currades fins a delícies i he decidit fer un rànquig. 

En l'últim lloc poso a les patates amb salsa cabrales de la Casona Asturiana. Les patates estaven fredes, no em van agradar i una de les coses que em va cridar la atenció es que la carxofa de decoració del meu plat era marró i la del meu pare groga.

En penúltim lloc estan unes patates amb all-i-oli de la cerveseria l'Ateneu. No estaven dolentes i era un tapa abundant però no estava res elaborada.

Després va el vol-au-vent tebi amb contrastos de la cafeteria Moment's. Estava bo i treballat però era diminut i quasi tot era pasta fullada. Portava sobrassada, una mica de caramel i a més, segons el meu pare, crema de foie o una cosa per l'estil.

El maki amb reducció de salsa teriyaki del Ca les noies estava bo, però no li vaig trobar gaire especial ja que això es pot fer perfectament a casa amb algues, arròs i el que vulguis per dins. El que em va semblar malament és que de beguda només podies vi o canya llavors no vaig poder beure res.

El grijander (ou farcit amb gamba) del Tast & Vins estava molt bo, cap pega, ara els he classificat segons el sabor, no per com estaven fets.

En tercer lloc està la cassoleta gallega del Frankfurt Plaza, no sé perquè m'esperava menys i m'ha sorprès positivament. Consistia en una cassoleta plena de productes gallecs: lacon, orella, xoriço, patata i pebrot de Padrón.

En segon l'encenall de garrí trufat del restaurant Muxia que li faltava estar una mica més calent però encara així genial. Era bàsicament un puré de patata que tenia tires de garrí i amb salsa de trufes.

I en primer lloc, el millor per mi, la costella ibèrica desossada amb gelatina de taronja d'un dels meus restaurants favorits, el Mug. Estava exquisit, molt tendre ja que com m'havien explicat s'havia cuinat lentament a baixa temperatura i amb la seva pròpia salsa. La gelatina només era un detall però a mi m'agraden.

Joviat

Fa poc vaig anar a l'escola Joviat, però no va ser per estudiar, no. Vaig anar per veure e informar-me sobre els cicles de restauració. Primer vam arribar i ens van fer una xerrada sobre com funcionava la cosa, com inscriure't quan dura i els títols que et donen.

Després el que més m'agrada, vam anar a menjar a un bufet organitzat i cuinat pels alumnes de l'escola d'hosteleria. La veritat es que estava molt bé, l'assistència i el servei era boníssim i la qualitat també. El que ens van explicar després es que aquests alumnes no havien treballat encara la presentació. Hi ha tres cursos: els de primer cuinen per la cuina de l'escola, els de segon tenen el bufet i els de tercer, que són els que treballen la presentació, tenen un restaurant a la carta.

Quan vam acabar de dinar ens vam donar una volta per la cuina mentre un dels professors ens explicava com funcionava tot. Les cuines són enormes i estan super netes i una de les coses que em va cridar l'atenció es que cada alumne té el seu joc de ganivets. Vull donar les gracies a tothom perquè van ser molt amables i ens van tractar super bé.

Miguelitos

13/3/13: Avui em toca anar al dentista, però abans aniré al Miguelitos, un restaurant al que sol esmorzar el meu pare i on l'especialitat és la truita.

Primer ens porten unes olives d'Aragó, un fuet molt saborós i potent i unes torrades de pa amb tomàquet. Els cambrers i cambreres son molt simpàtics, el local es gran i espaiós i pots veure els cuiners i la cuina, que està impecable.
Montaditos steak tar-tar

Ens porten uns montaditos de steack tartar que ja l'havia provat al 25 Roselles. Potser aquest té més ceba i està més picant però no em se decidir per quin es millor.

Montadito botifarra

Desprès també un montadito de botifarra de Burgos amb puré de patates. Molt saborosa! Sempre he pensat que la botifarra amb l'arròs combina de meravella i el puré simple però bo.

Truita

Per acabar la truita de patates. Una explosió de sabor, just com a mi m'agrada, crua per dins. Té una forma de muntanya. A vegades per menjar bé no necessites un plat super sofisticat, nomes una truita de patates ben feta.

Flam

I de postres un flam Miguelitos. Normalment no em demano flam però quan darrera porta el nom del restaurant deu voler dir que alguna cosa diferent té. Molt bona presentació, amb la nata la maduixa i la menta. Molt cassolà i molt bo!.


Ho recomano, sobretot la truita.

Centric 35

8/3/13: Avui anem al Centric 35. Vinc acompanyat de la meva mare, el meu pare, la meva germana i el meu cosí Víctor. La planta baixa, en la que estem nosaltres, no es gaire gran, però estem còmodes. La decoració i els mobles són de fusta i té uns quadres molt semblants entre ells i que tenen unes formes molt quadrades;  com si estiguessin fets amb peces de puzle. A la taula no hi ha res, estaria bé, i tampoc hi ha música.

Em demano d'entrant un tataki de tonyina i uns peus de porc farcits amb botifarra negra, aquest últim recomanat pel meu pare. El meu cosí es celíac i ha demanat un parell de vegades pel que podia demanar de la carta i li han dit que la gran majoria però desprès ha hagut de canviar la seva elecció. Està molt bé que tinguin menú per celíacs, cosa que tenen molt pocs restaurants però ja que ho fan estaria bé fer una carta apart o marcar a la carta el que poden menjar. Els cambrers son atents i simpàtics. El meu cosí ha  demanat unes olives que estan molt bones. 

No vull queixar-me però hi havia una balleta sota del coixí de la meva cadira!!!

D'entrant han portat unes croquetes cassolanes fetes allà que eren el triple de grosses i el triple de bones del normal. El primer plat ja arriba, el tataki de tonyina. Al mig hi havia una petita amanida i pel voltant els trossos de tonyina. Per dins estaven crus i gustosos i per la capa exterior cuinat i cruixent gracies a unes llavors de sèsam que portava. La salsa de soja combinava molt be. Tenia uns tirabecs, que de sabor s'assemblen a les mongetes verdes però són molt més cruixents.

De segon els peus de porc amb botifarra negra.A un costat del plat tenim la guarnició de bolets i a l'altra els peus de porc. És el primer cop que els menjo desossats, cosa que fa que es mengin molt bé i el farcit de botifarra li dóna més consisténcia i un sabor més potent, ja que els peus són gelatinosos i amb un gust bo però una mica suau. Molt bo però estava molt cansat després de l'entrenament de rugby i amb una mica de mal de panxa i no me l'he acabat. Tampoc menjaré postres. 

En general tot molt bo i la presentació boníssima. Falta música i una mica mes d'espai.

Neichel

19/1/13: Els reis Mags em van portar un regal molt especial... Anar a un restaurant amb una estrella Michelín (per si no us en recordeu també vaig anar al Manairó que tenia una) el Neichel. Per primer cop vinc amb la meva germana Elena.

La decoració és molt original: una fulla seca amb un codony, dues ametlles i una nou. A la dreta tenim unes figuretes de cuiners i a l'esquerra unes culleres penjant del sostre. Ens han atès a una velocitat de vertigen, no he acabat  d'escriure sobre la decoració i ja ens han portat el primer. Ve tot en un mateix plat, al centre hi ha un mousse de foie gras molt fresc, es serveix en una copeta. També hi ha dues culleres en la primera hi ha un tros de  sardina que té un punt àcid, que fa que el sabor de la sardina sigui més potent, estava realment bona. A la segona cullera hi ha una mica de salmó: és un tàrtar com els que ja havia provat ( esta de moda el tàrtar) però aquest és de salmó no de tonyina i m'agrada el canvi .Per últim hi havia un gotet de consomé de carn. Que és un caldo molt bo però no tenia res d'especial. Per acompanyar tots els plats tens pa amb una mantega d'herbes i anxova que com totes les mantegues és greixosa però la combinació es molt bona.

Amanida

De segon plat ens porten una amanida amb tonyina i salmó macerada amb albahaca. Té una pinta especial ja que d'entre altres coses porta magrana i flors. Jo no sóc d'amanides però és un plat molt especial. La tonyina te curri i el salmó amb guacamole també està molt bo. L'amanida és lleugera i té la consistència de la tonyina . També m'agrada que a la taula hi ha oli i sal maldon. T'expliquen els plats, que això és una cosa que a mi m'encanta i crec que és un dels imprescindibles per tenir una estrella. Per ara el servei magnific, ens estan posant aigua cada dos per tres i et deixen una pausa entre plat i plat però alhora van ràpid.

Puré amb vieira

El següent plat és una vieira amb puré de patata i tòfona negra. Si el puré sol ja es fantàstic, combinat amb la vieira es una exquisitesa. El millor de moment. Esta molt ben presentat, el puré de fons, amb la vieira a sobre i per decorar té una especie d'algues. El quart plat és un lluç amb salsa. La presentació de pelcula: venien amb la cúpula aquesta al damunt i els cambrers s'han coordinat per aixecar lo alhora, i per dins el plat també molt ben presentat però de sabor no li he trobat res especial. Estava molt bo, però no crec que sigui un plat d'estrella. Venia amb uns macarrons i pebrot.

Per últim abans dels postres hem tastat un caerrier de vedella, que es la galta, i ve presentada amb una crema de carbassa, un  puré d'api i ceba. La salsa ens l'han posat al moment de servir lo. La  carn és molt tendra i una de les coses que m'agrada d'aquest plat es que he pogut provar la carn amb tres salses diferents. Un plat fantàstic  però el millor ha sigut el puré amb la vieira. La carn anava amb verduretes però no me les he menjat.

De prepostre hi havia un plat amb una cullerada de crema catalana, un xocolata que tenia un sabor molt fort i puríssim, un tros de  xocolata amb plàtan, un litchi, merengue amb caramel que al meu pare i a mi ens ha sorprès perquè no ens agrada el merengue i aquest ens ha agradat, una mica de flam i un tros de pastís de llimona. Si anés cosa per cosa no acabaria mai, el que si que estava molt bo era el tros de xocolata que no se per que però tenia un sabor super potent. A part d'aquest plat, després ens han portat els postres: una safata amb uns cruixents i pastissets.

Com jo i la meva germana teníem curiositat hem demanat si podíem veure la cuina i ens han dit que sí. Després d'una espera ens han acollit i no és que ens hagin ensenyat la cuina, es que ens han fet una guia turística completa! Primer hem entrat i hem parlat amb el chef, després una cuinera, la Clàudia, ens ha ensenyat la cuina i estava super endreçada, tenien una zona pels calents, separada en carns i peixos, i una zona pels freds, separada en amanides i postres. Seguidament ens han presentat uns quants cuiners i per finalitzar ens hem fet una foto i m'han regalat un paperet on es pot fer una crítica, i com que resulta que el chef es pintor i dibuixa ell els dissenys dels plats m'han donat un dibuix i m'han signat 7 cuiners.

Haig d'agrair molt a tot el restaurant el que han fet, ja que ha sigut un gran regal per mi. 

Recordeu que teniu un traductor a la barra de la dreta.

Nadal

Aquest Nadal tenia pensat fer dues entrades però per un motiu que ara us explicaré només en faré una. Era la nit de cap d'any, i anàvem a sopar a casa de la meva avia, que havia preparat llengua de porc, unes gambes i d'altres coses per picar. Però no havíem ni arribat, encara estàvem al cotxe, quan vaig vomitar els macarrons a la carbonara del mig dia (una experiència gastronòmica no gaire bona).

Vam haver de tornar a casa perquè em dutxés i em canviés. El segon intent va sortir bé i vaig arribar a casa de la meva àvia, però no em trobava gaire bé, que diguem. Em vaig quedar sense llengua de porc i sense raïm i com em trobava malament em vaig quedar a dormir a casa de la meva àvia, ja que igualment al dia següent havien de venir a casa meva a dinar. Al matí següent , quan em vaig despertar vaig intentar esmorçar un sandvitch de pernil dolç (no cal que us comenti presentació i sabor, no?), però la meva panxa no el va acceptar ( cap a fora!).

Més tard em va venir a buscar el meu pare que em va portar a casa i em va fer prendre un xarop que estava fastigós però em va anar molt bé. Al migdia vaig poder dinar una mica de pollastre farcit de tófuna negra, pastanaga, ous, pinyons i carn de botifarra que era molt sabrós, amb molta varietat de sabors i estava servit amb una salsa de tomàquet, pastanaga, ceba, camagrocs i xampinyons que feia que la carn quedés més jugosa. El segon no m'ho vaig poder menjar aquell dia però com que ja l'he provat us ho comentaré. Era un pastís de lluç i gambes amb salsa tàrtara. Era una mena de pudin on es podia saborejar perfectament lluç i la gamba, i la salsa tàrtara li donava frescor al plat. La presentació de tots dos plats molt bona per cert.

M'hauria agradat fer una crítica més exacta però amb això de la malaltia no he pogut escriure mentre menjava així que he fet un resum uns dies després, encara així espero que us agradi.