Traductor

dilluns, 15 d’agost del 2011

Manairó 6/7/11

El 6/7/2011 vaig anar al Manairó. És un restaurant d'una estrella Michelín que està en el carrer Diputació (a Barcelona). Vaig anar per què havia tret bones notes i era el meu premi.

Res més entrar un senyor ens va agafar els cascos de la moto i ens va acompanyar a la nostra taula. Ens va preguntar si ens agradava tot i si teníem algun tipus d'al·lèrgia i li vam dir que no. Per ara el servei era boníssim i la decoració també tot i que era una mica estranya però m'agradava molt; hi havia com una espècie de branques.


En primer lloc (y molt ràpid) ens van portar xof de pa amb tomàquet i sardines a la graella, cadascú en una cullereta, i en una mena de branques que combinaven molt bé amb la decoració. Quan et menjaves el xof de pa amb tomàquet entenies per què es deia així. Era una bola de pa amb tomàquet tot batut i quan t'ho ficaves a la boca et feia  ...xof!!! Explotant-te a la boca i deixant-te un sabor boníssim. El paté de sardines ja us podeu imaginar el que era i estava deliciós.

Després ens van portar una croqueta de pollastre rostit. La croqueta a part d'estar molt bona, era normal, però tenia un arrebossat molt especial, crec que es diu konaffa que és com unes fibres molt cruixent i molt bones.

Al cap d'una estona ens van portar uns calamars a la romana d'ou ferrat amb calamarsets que era el plat més curiós i per a mi, pot ser, el més bo. D'aparença semblava calamars a la romana però quan els tastaves t'adonaves de que el que en teoria hauria de ser el calamar era un ou ferrat. Com us podeu imaginar estava riquíssim.

Un estona després ens van portar el ravioli de foie amb crema de patates escumada i oli de tòfona. El ravioli farcit de foie em va encantar però la crema de patata i oli de tòfona no gaire tot i que no estava del tot malament.

Després va venir l'arròs de vieiras que era arròs amb tripa i vieira que és com una cloïssa però molt més saborosa. Molt bo!

I per acabar una carn al fackir que es diu així per la manera en que està cuinada. Agafen un  tros de carn i la punxen en una planxa de ferro amb punxes, llavors li posen una planta aromàtica que no sé com es diu i la cremaven fent que la carn agafés un gust a fumat. Boníssima!

I de postres torrada de Santa Teresa, que era una "torrija", gelat de formatge, que no em va agradar molt i crema de llimona, que amb la torrada estava boníssima.

Presentació: Excel·lent
Menjar: Excel·lent
Servei: Excel·lent
Música: Molt suau
  
I a sobre vaig poder parlar amb el cap de cuina i vaig poder entrar a la cuina!
La veritat és que us ho recomano.











3 comentaris:

  1. Hola Iván! Me gusta mucho tu opinión sobre el restaurante. A mí también me gusta mucho la cocina. En Navidad vamos a Barcelona y seguro que iremos a Los restaurants que nos recomiendas. Tu blogs es muy interesante. Describes todo muy bien. Yo también pensé crear un blogs.
    Besos de tu prima Natalia.

    ResponElimina
  2. Natalia, te aviso de que La borda no esta en Barcelona sino en la Seu d'Urgell, y el Manairó es muy caro y hay que reservar antes, por ejemplo en la web de manairó.

    ResponElimina
  3. Ivan, tu blog está muy bien. Pero, ¿a que biene eso de la música?
    PAULA

    ResponElimina