Traductor

diumenge, 13 de gener del 2013

Nadal

Aquest Nadal tenia pensat fer dues entrades però per un motiu que ara us explicaré només en faré una. Era la nit de cap d'any, i anàvem a sopar a casa de la meva avia, que havia preparat llengua de porc, unes gambes i d'altres coses per picar. Però no havíem ni arribat, encara estàvem al cotxe, quan vaig vomitar els macarrons a la carbonara del mig dia (una experiència gastronòmica no gaire bona).

Vam haver de tornar a casa perquè em dutxés i em canviés. El segon intent va sortir bé i vaig arribar a casa de la meva àvia, però no em trobava gaire bé, que diguem. Em vaig quedar sense llengua de porc i sense raïm i com em trobava malament em vaig quedar a dormir a casa de la meva àvia, ja que igualment al dia següent havien de venir a casa meva a dinar. Al matí següent , quan em vaig despertar vaig intentar esmorçar un sandvitch de pernil dolç (no cal que us comenti presentació i sabor, no?), però la meva panxa no el va acceptar ( cap a fora!).

Més tard em va venir a buscar el meu pare que em va portar a casa i em va fer prendre un xarop que estava fastigós però em va anar molt bé. Al migdia vaig poder dinar una mica de pollastre farcit de tófuna negra, pastanaga, ous, pinyons i carn de botifarra que era molt sabrós, amb molta varietat de sabors i estava servit amb una salsa de tomàquet, pastanaga, ceba, camagrocs i xampinyons que feia que la carn quedés més jugosa. El segon no m'ho vaig poder menjar aquell dia però com que ja l'he provat us ho comentaré. Era un pastís de lluç i gambes amb salsa tàrtara. Era una mena de pudin on es podia saborejar perfectament lluç i la gamba, i la salsa tàrtara li donava frescor al plat. La presentació de tots dos plats molt bona per cert.


M'hauria agradat fer una crítica més exacta però amb això de la malaltia no he pogut escriure mentre menjava així que he fet un resum uns dies després, encara així espero que us agradi.

diumenge, 9 de desembre del 2012

Els Jardinets de Gràcia

18/11/12: Avui vinc a un restaurant que es diu Els Jardinets de Gracia. Quan hem arribat, a l'hora que tocava, ens l'hem trobat tancat però enseguida ens han obert, ens han donat taula i preguntat per les begudes.

La decoració es molt moderna, amb uns sofàs i cadires blancs i negres, els sofàs a quadres. També hi han uns quadres que donen un toc de color. Hi ha una espècie de plantes seques que trenquen amb el toc de modernitat però alhora queden be. Hi ha poca iluminació i cap llum dona directament a les taules. Així que si aixeques la vista no et deslumbra. Hi ha més que suficient per veure però dona un toc de foscor. Els quadres estan a la venta.


Raviolis
Ens han portat les begudes i pa. Està cruixent i calent, molt bo, però porteu un platet que si no les taules s'embruten. D'entrant ens han portat mossades de tonyina marinades amb salsa de soja i maionesa de minso. Era com el tàrtar de tonyina que ja havia provat, molt bo i la maionesa tenia un sabor extrany. M'agrada la tonyina crua. Tenies una petita porció de tonyina i al costat la maionesa i desprès les hortalisses que eren cruixents i fresques. De primer hem menjat raviolis de confit d'ànec amb peres i salsa de foie. La carn era molt tendra, el foie li donava aquest gust característic, però les peres li donaven un punt dolç al foie i amb això també al ravioli. Hi havien dos. L'únic que no m'agrada per ara es que no presenten els plats (no et diuen que porten, encara que tinguis la carta a mi m'agrada que m'ho expliquin) i que només et serveixen les begudes el primer cop, no et posen quan se t'acaba.
jeje... era la carn

Igual que entre el primer i el segon han trigat poc per el següent han trigat una mica mes, però es carn. La carn era super tendra i la reducció de vi que tenia m'agradava. Haig de reconèixer que la salsa de castanyes i moniato era molt bona i si la barrejaves amb la carn estava bona, llàstima que a mi no m'agrada el moniato. També hi havia chalote, que es ceba francesa. Segons el meu pare es una ceba amb menys picantor però perquè us aclareu sap exactament igual que un calçot. De postres en hem menjat un mousse de iogurt amb daus de mango i crumblee. El iogurt era escumós i el crumble que es una especie de brownie li donava el gust de xocolata i nous que tant m'ha agradat. La segona combinació es quan s'ajunta el mango del final amb el iogurt.


Mousse de iogurt
En general el lloc esta molt be i si no te l'estrella no crec que sigui pel menjar sinó per el servei, que no es que sigui dolent però li falten els petits detalls que he comentat abans. Recomanat.

dilluns, 12 de novembre del 2012

Cal Teixidó



10/8/12: Segueixen les vacances i avui hem decidit anar a un restaurant recomanat a la guia Michelin. Cal Teixidó. Per ara són ràpids i simpàtics, a veure quan venen a preguntar que volem. Jo m’he decantat per la sopa freda de pa amb tomàquet i alfàbrega, i de segon vedella bruneta amb bolets, mentre que el meu pare es demanarà canelons casolans i filet de vedella bruneta però amb foie.


Com la casa on està el restaurant és de poble la decoració va a joc i li dona un aire antic. Plantes seques, eines de camp,un quadre, un aparador antic... Una de les coses per la qual potser no te l’estrella, és perquè no ens han posat l’aigua, ens l’han donat, però és aigua i no cal servir-la. Però, i això si que és important, al meu pare no li han servit el vi.

Com diria la meva mare... ¡han comés una errada de dimensions catastròfiques! No hi ha foie! Sort que avui no m’he demanat res que portes, la decepció se l’ha emportat el meu pare. Anava a comentar que triguen molt, però el meu pare m’ha explicat que com el restaurant es bo no tenen els plats preparats que els han de fer ara. Igualment mentre escrivia acaben d’arribar.

La sopa té un sabor molt potent però està molt bona, és d’un taronja vermellós i es veuen les herbetes que li donen un punt molt bo. Era molt fort i no m’ho he pogut acabar. El segon també té tela, la vedella és súper tendra, i la salseta molt gustosa gracies als bolets També portava unes mini gambetes que estaven bones. El plat podria estar superat per el del meu pare, un filet molt ben cuinat, però com no hi havia foie... El meu es millor. De postra , i per rematar, coulant. Que com tots els altres cops estava boníssim. Recomanat



divendres, 12 d’octubre del 2012

La Bodegueta Provença

4/7/12: Avui he d'anar al dentista i abans d'això el meu pare i jo hem decidit anar a un restaurant que es diu La Bodegueta Provença.

En quant als colors predominen el blanc i el negre però la paret de la barra és groguenca i la decoració es podria dir que són un munt d'ampolles de vi que tenen exposades.

Per dinar he demanat uns xampinyons farcits de formatge i nous i una hamburguesa poc feta (sí, poc feta) amb ceba caramelitzada i foie.

Primer han portat unes patates braves La Bodegueta que tenen una salsa molt especial i que estava realment bona tot i que una mica picant.

Després han portat els meus xampinyons que estaven ben bons.

Després ha arribat l'hamburguesa, que estava al seu punt de poc feta, però no sé perquè avui em noto molt ple i no me l'he pogut acabar i tampoc he demanat postres.

Està tot excel·lent excepte la presentació que tot i estar bé podria ser més elaborada.

Com és un local petit les taules estan molt juntes i és bastant sorollós.

Recomanable.


En casa de l'àvia

2011/08/15: Avui he anat a dinar a casa de la meva àvia. La decoració és la típica d'una casa de gent de gran. El servei és boníssim ja queés la meva àvia i ha fet el menjar molt ràpid. De primer hi havia unes patates amb bacallà molt bones i per acompanyar un gaspatxo que com ja us vaig dir està boníssim. De segon hi havia llibrets, també molt bons. No he menjat postres perquè m'he begut  dos gots de gaspatxo i omplen moltíssim.

Servei: boníssim
Menjar: Boníssim
Presentació: dolenta (com som familiars no cal esforçar-se)
Música: no hi havia
Vistes: fatals (estem en un edifici)

Platja de Castelldefels

Un dia vaig anar a la platja de castelldefels amb el meu tiet i el meu cosí i vam dinar a un lloc que no m'en recordo com es deia . Era un chiringuito sencillet pero les materies primeres eren de primera qualitat.

Carn amb amanida fresca i patates naturals
Tonyina fresca i tomàquet















dilluns, 3 de setembre del 2012

Felicitats!

1 any de blog! Això s'ha de celebrar! Aprofitaré aquesta oportunitat per explicar la meva experiència a Irlanda. Ha estat molt bé, la gent es molt simpàtica, el temps no és gaire bo, ja que gairebé sempre està plovent però això ajuda a que hi hagi molta gespa i fa molt bonic. Les cases son enormes i la família amb la que he estat  m' ha ajudat en tot el que ha pogut.

Però el que ens interessa en aquest blog que es el menjar, la veritat no es pot dir que sigui massa bo. Posen mantega a tot, a la verdura, a les patates bullides i els entrepans eren de mantega amb alguna cosa més. I també els encanta la patata bullida, no hi ha hagut un sol dia que no mengés patata. La gran majoria de dies tenia per sopar carn amb verdures. Les verdures que no tenien oli ni sal (ja que allà no tenen oli) i la carn estava molt cuita i seca.

Per dinar em donaven un Pac lunch ( paquet de dinar) amb un entrepà de mantega i alguna cosa més, una fruita, un iogurt i per esmorzar dues barretes de xocolata, una pasteta i aigua. Mentre he estat allà no he menjat cap dia peix. Resum, Irlanda en general, per fer turisme, esta molt bé mentre t'agafis un paraigua i un impermeable però pel menjar no val la pena.